Passa al contingut principal

Color

Color


Saturació:

 La saturació és la intensitat o grau de puresa de cada color. Els seus valors es mouen des del seu màxim, qualsevol color pur, fins al seu mínim que correspondria a un to de gris. Popularment quan diem que un color és molt viu o intens significa que està molt saturat.

Resultado de imagen de saturacion



Resultado de imagen de saturacion antes y despues


Lluminositat:

La lluminositat o brillantor és la quantitat de llum emesa o reflectida per un objecte. I en un color seria la seva claredat o foscor. Un color al 100% de saturació tindrà la seva màxima puresa amb un 100% de lluminositat, i amb una lluminositat del 0% serà negre absolut. I per contra, qualsevol color al 0% d'saturació correspondrà a un to concret de gris que es convertirà blanc absolut per un valor del 100% de lluminositat i negre absolut per un valor de lluminositat del 0%.
Resultado de imagen de luminosidad del color

La temperatura de color:

La temperatura de color és el mètode usat per quantificar el color de la llum. S'expressa en Kelvins (K), que no en "graus Kelvin". Per exemple, la llum del dia té al voltant de 6.500 Kelvins (6.500K).

La llum càlida té una temperatura de color baixa, aquest és el cas del capvespre, que té al voltant d'uns 4.000K. La llum freda té una temperatura de color més alta. Les nits amb llum blavosa tenen al voltant de 7.500K.

Per tant, com més càlida sigui la llum (groc-vermell) més baixa serà la temperatura de color i com més freda (blau), més alta la temperatura de color.

Resultado de imagen de temperatura de color ejemplos


Matís:

La paraula matís admet diversos usos, tot i que, el més estès és aquell que sorgeix quan parlem de colors, perquè justament el matís és una propietat essencial del color, que implica a cada un dels graus que presenta un mateix color, sense que això afecti seva essència, per exemple, del verd seran matisos: el verd aigua el verd fosc, el verd maragda, entre d'altres.

Balanç de blancs:

El balanç de blancs és, simplement, l'ajust de la temperatura de color de la fotografia respecte amb la temperatura de color de la llum ambient per aconseguir una reproducció de color correcta, sense dominants. 


Imagen relacionada


Síntesi additiva:

Un sistema de color additiu: implica que s'emeti llum directament d'una font d'il·luminació d'algun tipus. El procés de reproducció additiva normalment utilitza llum vermella, verda i blava per produir la resta de colors. Combinant un d'aquests colors primaris amb un altre en proporcions iguals produeix els colors additius secundaris: cian, magenta i groc. Combinant els tres colors primaris de llum amb les mateixes intensitats, es produeix el blanc. Variant la intensitat de cada llum de color finalment deixa veure l'espectre complet d'aquestes tres llums.


Imagen relacionada

Síntesi sustractiva:

La síntesi subtractiva explica la teoria de la barreja de pintures, tints, tintes i colorants naturals per crear colors que absorbeixen certes longituds d'ona i reflecteixen altres. El color que sembla que té un determinat objecte depèn de quines parts de l'espectre electromagnètic són reflectides per ell, o dit al revés, quines parts de l'espectre no són absorbides.

Resultado de imagen de sintesis sustractiva

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La història de la fotografia

La història de la fotografia La fotografia neix com a resposta a la inquietud de l'ésser humà de registrar el seu context de la manera més exacte i instantànea possible. Aristòtil va construir la primera càmera obscura  capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge. Consisteix en una caixa hermètica tancada per la qual e s fa passar la llum a través d'un petit forat.  A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant: Va ser utilitzada com a ajuda per al dibuix: En segle XVI un físic napolità, Giovanni Battista Della Porta, va anteposar a l'orifici una lent biconvexa (lupa) i amb ella va obtenir més nitidesa i lluminositat a la imatge. A principis del segle XIX, quan l'any 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport...

PRÀCTICA DE CONNOTACIÓ 2018

PRÀCTICA DE CONNOTACIÓ  Amb aquesta pràctica pretenc representar el significat de diverses frases i dits mitjançant imatges: La cusriosidad mató al gato No ho seeeeee (amb veu de peneta) És que no en sé cap! Mejor bueno conocido que bueno por conocer Echar una mano Un somriure no significa l'absència d'un problema sinó la capacitat de ser feliç per sobre d'ell Només sé que no sé res Filar prim Donar un cop d'ull La normalitat està sobrevalorada Prendre el pèl A la tercera va a la vencida Si ser normal és tirar bombes, prefereixo ser un sonat Matar el gusanillo Que Déu ens agafi confessats Anar a dormir amb les gallines Anar tot peix A la ligera Peus de plom A cegues

PRÀCTICA DE LA CÀMERA: DIAFRAGMA, OBTURADOR, ISO

PRÀCTICA DE LA CÀMERA: DIAFRAGMA, OBTURADOR, ISO A continuació us explicaré les diferents parts d'una càmera i els seus elements que afecten a la llum de la fotografia. Aquests són els principals elements de la càmera: Hi ha uns en concret què regulen la llum de la fotografia són els següents: Diafragma: és un dispositiu de les càmeres reflex digitals que es troba dins l'objectiu  format per unes cortinetes amb forma d'iiris que d'obren i es tanquen de manera que regulen la quantitat de llum que entra al sensor i com a efecte secundari la profunditat de camp. Per tant, amb una major obertura del diafragma s'aconsegueix una imatge més lluminosa i en conseqüència, amb menys profunditat de camp. Si l'obertura del diafragma és menor, és captarà una imatge menys lluminosa i amb més profunditat de camp. Obturador: És una dispositiu de les càmeres reflex digitals que regulen el temps d'exposició del sensor. De manera que si el se...