Passa al contingut principal

Anàlisi d'un còmic

Anàlisi d'un còmic


Còmic: Tintín al Tibet

Resultado de imagen de tintin en el tibetEstètica: 

Les vinyetes són molt variades, de forma rectangular o quadrada i de diferents tamanys , es componen de forma variada a la planxa i els marcs que delimiten cada vinyeya són guixuts. Els dibuixos són a mà i els colors són plans. En quant a les bafarades, podem dir que la majoria tenen forma de quadrat amb els extrem ovalats, però la forma canvia quan criden o pensen. La tipografia és molt fina i de l'esti comic sans però sempre en minúscula excepte quan criden, que utilitzen una tipografia molt gran per donar-li ènfasis. Nomes hi ha un petit text narratiu en algunes vinyetes puntuals per explicar el lloc  i el temps on es troben.
Els personatges principals són el Tintín, el capità Haddock i el gos Milú, els ods primers representen personatges oposats entre ells, tant físcament com la seva personalitat, el capità és molt més vast i brusc que el Tintín. Al llarg del còmic abunden les onomatopelles, totes representades en majúscula i les línies sinètiques, com per exemple cuan es mou el gos. No hi han moltes trames, els colors són bastant plans.


                  Resultado de imagen de tintin en el tibet


                                         Narrativa: 

Resultado de imagen de tintin en el tibetDurant unes vacances als Alps, el Tintín llegeix l'diari la notícia d'un accident d'avió a l'Himàlaia. Poc Després té un somni en el qual el su amic Xang, ferit i mig enterrat a la neu, li demana ajuda des d'un avió sinistrat. Preocupat, en Tintín viatja Fins a Katmandú amb en Milú i el capità. Comencen un  viatge fins al lloc de l'accident. Durant el trajecte es trobaran amb el Ieti i s'aturaran en un monestir mentre han de suportar fortes tempestes de neu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La història de la fotografia

La història de la fotografia La fotografia neix com a resposta a la inquietud de l'ésser humà de registrar el seu context de la manera més exacte i instantànea possible. Aristòtil va construir la primera càmera obscura  capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge. Consisteix en una caixa hermètica tancada per la qual e s fa passar la llum a través d'un petit forat.  A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant: Va ser utilitzada com a ajuda per al dibuix: En segle XVI un físic napolità, Giovanni Battista Della Porta, va anteposar a l'orifici una lent biconvexa (lupa) i amb ella va obtenir més nitidesa i lluminositat a la imatge. A principis del segle XIX, quan l'any 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport

PRÀCTICA DE CONNOTACIÓ 2018

PRÀCTICA DE CONNOTACIÓ  Amb aquesta pràctica pretenc representar el significat de diverses frases i dits mitjançant imatges: La cusriosidad mató al gato No ho seeeeee (amb veu de peneta) És que no en sé cap! Mejor bueno conocido que bueno por conocer Echar una mano Un somriure no significa l'absència d'un problema sinó la capacitat de ser feliç per sobre d'ell Només sé que no sé res Filar prim Donar un cop d'ull La normalitat està sobrevalorada Prendre el pèl A la tercera va a la vencida Si ser normal és tirar bombes, prefereixo ser un sonat Matar el gusanillo Que Déu ens agafi confessats Anar a dormir amb les gallines Anar tot peix A la ligera Peus de plom A cegues

PRÀCTICA DE LA CÀMERA: DIAFRAGMA, OBTURADOR, ISO

PRÀCTICA DE LA CÀMERA: DIAFRAGMA, OBTURADOR, ISO A continuació us explicaré les diferents parts d'una càmera i els seus elements que afecten a la llum de la fotografia. Aquests són els principals elements de la càmera: Hi ha uns en concret què regulen la llum de la fotografia són els següents: Diafragma: és un dispositiu de les càmeres reflex digitals que es troba dins l'objectiu  format per unes cortinetes amb forma d'iiris que d'obren i es tanquen de manera que regulen la quantitat de llum que entra al sensor i com a efecte secundari la profunditat de camp. Per tant, amb una major obertura del diafragma s'aconsegueix una imatge més lluminosa i en conseqüència, amb menys profunditat de camp. Si l'obertura del diafragma és menor, és captarà una imatge menys lluminosa i amb més profunditat de camp. Obturador: És una dispositiu de les càmeres reflex digitals que regulen el temps d'exposició del sensor. De manera que si el se