Passa al contingut principal

El monomite


El monomite


Al segle XX, l'escriptor nord-americà Joseph Campbell, va desenvolupar la seva pròpia teoria i esquema sobre la narrativa d'una història lineal basant-se en les diferents mitologies com Hèrcules. A aquesta teoria la va nomenar El Viatge de l'Heroi.

També, és conegut com monomite , bàsicament es defineix com el model bàsic de molts relats èpics de tot el món. 


Aquesta teoria desenvolupada per Campbell ha estat portada a les diferents branques de l'art, es pot apreciar dins del teatre, de la literatura i al cinema.

El Viatge de l'Heroi consisteix en el següent: Un conjunt d' històries que segueixen el mateix patró de personatges però que estan presents en diferents ocasions i circumstàncies i  una mateixa estructura narrativa, tots els relatas passes per les següents fases:



Imagen relacionada


 1- La crida de l'aventura: 

 L'heroi rep un missatge misteriós.

2- Rebuig a la crida:

On els deures, obligacions, inseguretats, debilitats i altres factors influeixen perquè l'heroi rebugi l'oportunitat i prefereixi quedar-se com està. Però finalment es decideix per anar a l'experiència.

3- Ajuda d'allò sobrenatural

Després que l'heroi ha acceptat la crida, es troba amb una figura de protecció (abi mestre o algú amb molta experiència i coneixements) que proporciona eines especials i l'assessorament per a l'aventura per davant, com un amulet o una arma.

4- L'encreuament del primer llindar

L'heroi ha de creuar el llindar entre el món amb el qual està familiaritzat i un nou món del que no coneix ni les seves regles ni les seves limitacions.

5- Renaixement
L'heroi es transforma i passa a estar preparat per l'aventura que tenim per davant.

6- El camí de les probes

 Totes les fases que l'heroi ha de superar.

7- Trobament amb la deesa.

L'heroi descobreix l'heroi descobreix l'amor de veritat.

8-Temptació

molts plaers que tempten l'heroi per tal que abandoni.


9- La consagració 

L'heroi s'enfronta contra el major poder en la seva vida.

10- La apoteosis 

 la transformació de l'heroi l'eleva cap a un pla superior.

11-El do


L'heroi obté el que ha perseguit, un objecte o una nova consciència 



12- La negativa a retornar

Després d'haver trobat la felicitat i la il·luminació en l'altre món, l'heroi dubta o refusa tornar al món ordinari del qual ella prové.

13- El vol màgic

A vegades l'heroi ha d'escapar amb el do aconseguit, fugint de deus i de perills. Pot donar-se que l'heroi hagi de fugir per poder tornar al seu punt de partida.


14- Rescat extern

L'heroi pot ha de ser rescatat per les forces del món ordinari. Això pot ser degut a que l'heroi s'ha negat a tornar o perquè no pot  tornar amb el do.
15-El  Llindar del Retorn

L'heroi torna al món comú que ha d'acceptar com a real. Necessitarà assistents  per iniciar el seu retorn.

16- Amo de Dos Mons

A causa del do o a la seva experiència, l'heroi ara pot percebre tant el diví com l'humà, aconsegueix un equilibri entre lo material i lo espiritual.

17- Llibertat per viure

L'equilibri i l'enteniment  porten a alliberar-se del temor a la mort. L'heroi, amb el seu poder, opta per viure el moment.




Exemples de pel·lícules que segueixen aquest esquema són:

  • Harry Potter
  • Spider-Man
  • The Hunger Games
  • Matrix
  • Star wars

Imagen relacionada



Resultado de imagen de harry potter

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La història de la fotografia

La història de la fotografia La fotografia neix com a resposta a la inquietud de l'ésser humà de registrar el seu context de la manera més exacte i instantànea possible. Aristòtil va construir la primera càmera obscura  capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge. Consisteix en una caixa hermètica tancada per la qual e s fa passar la llum a través d'un petit forat.  A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant: Va ser utilitzada com a ajuda per al dibuix: En segle XVI un físic napolità, Giovanni Battista Della Porta, va anteposar a l'orifici una lent biconvexa (lupa) i amb ella va obtenir més nitidesa i lluminositat a la imatge. A principis del segle XIX, quan l'any 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport

PRÀCTICA DE CONNOTACIÓ 2018

PRÀCTICA DE CONNOTACIÓ  Amb aquesta pràctica pretenc representar el significat de diverses frases i dits mitjançant imatges: La cusriosidad mató al gato No ho seeeeee (amb veu de peneta) És que no en sé cap! Mejor bueno conocido que bueno por conocer Echar una mano Un somriure no significa l'absència d'un problema sinó la capacitat de ser feliç per sobre d'ell Només sé que no sé res Filar prim Donar un cop d'ull La normalitat està sobrevalorada Prendre el pèl A la tercera va a la vencida Si ser normal és tirar bombes, prefereixo ser un sonat Matar el gusanillo Que Déu ens agafi confessats Anar a dormir amb les gallines Anar tot peix A la ligera Peus de plom A cegues

PRÀCTICA DE LA CÀMERA: DIAFRAGMA, OBTURADOR, ISO

PRÀCTICA DE LA CÀMERA: DIAFRAGMA, OBTURADOR, ISO A continuació us explicaré les diferents parts d'una càmera i els seus elements que afecten a la llum de la fotografia. Aquests són els principals elements de la càmera: Hi ha uns en concret què regulen la llum de la fotografia són els següents: Diafragma: és un dispositiu de les càmeres reflex digitals que es troba dins l'objectiu  format per unes cortinetes amb forma d'iiris que d'obren i es tanquen de manera que regulen la quantitat de llum que entra al sensor i com a efecte secundari la profunditat de camp. Per tant, amb una major obertura del diafragma s'aconsegueix una imatge més lluminosa i en conseqüència, amb menys profunditat de camp. Si l'obertura del diafragma és menor, és captarà una imatge menys lluminosa i amb més profunditat de camp. Obturador: És una dispositiu de les càmeres reflex digitals que regulen el temps d'exposició del sensor. De manera que si el se