Passa al contingut principal

Laboratori analògic i digital



LABORATORI ANALÒGIC I DIGITAL



El procés de revelat és una seqüència de passos, que tenen com a finalitat transformar la imatge latent en una imatge visible i permanent. Aquest procés es pot fer mitjançant un la laboratori analògic o digital.



Laboratori analògic


Un cop tens la fotografia (la pel·lícula), s'ha d'anar a una cambra fosca.


 Allà, obres el rodet per tal d'extreure la pel·lícula enrotllada ( el negatiu)  i així poder-hi introduir-la cubeta del revelat.


Poses dins d'un bany líquid, un barreny ple d'un líquid entinyidor que fixa la imatge i en aquest moment, deixa de ser fotosensible. Gràcies a aquests líquid, les zones cremades, on hi ha donat més el sol quedaran negre i les zones no cremades, on hi ha donat menys llum del sol, quedaran blanques, més clares.

Un cop això, elegeixes el format que vols (carnet, poster...), aquest paper és fotosensible.



A continuació, amb un projector de llum, fas travessar la llum a través del negatiu tenyit, de manera que es  projecti la llum al paper fotosensible. D'aquesta manera, les zones més cremades no deixaran passar la llum i les zones menys cremades deixaran passar més llum. Aquesta imatge obtinguda serà el positiu.

Tot seguit, agafes el positiu, el neteges i el poses en un bany fixador, que serveix per eliminar les partícules sensibles a la llum. Així,la imatge es fa estable.


Després, cal rentar el positiu, és a dir, eliminar tots els elements químics , per fer-ho, cal introduïr els negatius a una temperatura d'uns 20ºC amb aigua, 


Finalment, treiem la fotografia del tanc i la

deixem secar a l'aire lliure. Un cop estigui seca, tallem les tires de sis fotogrames i s'arxiven de forma plana.

Resultado de imagen de laboratrio analogico fotgrafia

Laboratori digital


El revelat digital comença amb la còpia de les fotografies preses amb una càmera a l'ordinador i acaba amb la impressió de la imatge mitjançant una  impressora off-set o normal, que funciona per la suma de colors.

Per tal d'aconseguir la imatge impresa, hi ha que seguir diferents passes:

Primer, s'ha de descomprimir les dades de la imatge en RAW, per tal de conservar la imatge el més original possible.
Després, pots retocar la fotografia mitjançant programes informàtics, i fer diversos retocs per aconseguir una imatge d'alta qualitat. D'entre tots el controls, és important ajustar el balanç de blancs per obtenir colors naturals, ajustar la brillantor, millorar el contrast, la saturació, la nitidesa i eliminar qualsevol tipus d'artefactes de color o de taques de pols.

Un cop hagis retocat la imatge, guardes la imatge en RAW i la imprimeixes.

Resultado de imagen de impresoras digitales profesionales




Tots dos processos tenen com a finalitat obtenir la imatge en format físic tot i que siguin molt diferents. Mentre que el laboratori analògic és un procés molt més llarg i complex en què s'utilitzen molts elements químics, el laboratori digital és molt més senzill i ràpid, ja que tot el procés es realitza a través d'un software. A més, en el laboratori analògic tot el procediment es fa a fosques mentre que en el digital no passa. El digital, també et permet retocar molts aspectes de la imatge. L'aspecte positiu del laboratori analògic és que continua mantenint l'essència del procés de revelat original, i això pot ser un aspecte a valorar pels amants de la fotografia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La història de la fotografia

La història de la fotografia La fotografia neix com a resposta a la inquietud de l'ésser humà de registrar el seu context de la manera més exacte i instantànea possible. Aristòtil va construir la primera càmera obscura  capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge. Consisteix en una caixa hermètica tancada per la qual e s fa passar la llum a través d'un petit forat.  A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant: Va ser utilitzada com a ajuda per al dibuix: En segle XVI un físic napolità, Giovanni Battista Della Porta, va anteposar a l'orifici una lent biconvexa (lupa) i amb ella va obtenir més nitidesa i lluminositat a la imatge. A principis del segle XIX, quan l'any 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport

PRÀCTICA DE CONNOTACIÓ 2018

PRÀCTICA DE CONNOTACIÓ  Amb aquesta pràctica pretenc representar el significat de diverses frases i dits mitjançant imatges: La cusriosidad mató al gato No ho seeeeee (amb veu de peneta) És que no en sé cap! Mejor bueno conocido que bueno por conocer Echar una mano Un somriure no significa l'absència d'un problema sinó la capacitat de ser feliç per sobre d'ell Només sé que no sé res Filar prim Donar un cop d'ull La normalitat està sobrevalorada Prendre el pèl A la tercera va a la vencida Si ser normal és tirar bombes, prefereixo ser un sonat Matar el gusanillo Que Déu ens agafi confessats Anar a dormir amb les gallines Anar tot peix A la ligera Peus de plom A cegues

PRÀCTICA DE LA CÀMERA: DIAFRAGMA, OBTURADOR, ISO

PRÀCTICA DE LA CÀMERA: DIAFRAGMA, OBTURADOR, ISO A continuació us explicaré les diferents parts d'una càmera i els seus elements que afecten a la llum de la fotografia. Aquests són els principals elements de la càmera: Hi ha uns en concret què regulen la llum de la fotografia són els següents: Diafragma: és un dispositiu de les càmeres reflex digitals que es troba dins l'objectiu  format per unes cortinetes amb forma d'iiris que d'obren i es tanquen de manera que regulen la quantitat de llum que entra al sensor i com a efecte secundari la profunditat de camp. Per tant, amb una major obertura del diafragma s'aconsegueix una imatge més lluminosa i en conseqüència, amb menys profunditat de camp. Si l'obertura del diafragma és menor, és captarà una imatge menys lluminosa i amb més profunditat de camp. Obturador: És una dispositiu de les càmeres reflex digitals que regulen el temps d'exposició del sensor. De manera que si el se