Passa al contingut principal

MUNTATGE AV


EXPRESSIVITAT EN EL MUNTATGE:

A continuació ús explicaré els diferents tipus de muntatge i la seva classificació:

SEGONS EL TEMPS:

TEMPS CONTINU:
  • Narració normal: progressió de la narració de la pel·lícula de forma cronològica  de manera natural. No hi ha salts temporals i les presses es col·loquen en ordre.

  • Pla seqüència: és una seqüència completa, es a dir, un pla llarg sense cap tall, fixa o  en moviment per fer que l'espectador se senti més proper. Com no hi ha talls, és més realista i natural.



TEMPS DISCONTINU:

  • El·lipsis: és un salt en el temps o en l'espai, s'utilitza per ometre el temps natural/ real que no es necessari de les escenes.


  • Muntatge en paral·lel: dues escenes que succeeixen en dos escenaris diferents però que es desenvolupen de manera simultània. S'utilitza perquè l'espectador associï les escenes. Normalment, les escenes estan intercalades.


  • Muntatge altern: es basa també en escenes que passen simultàniament en escenaris diferents,però les escenes no estan tan intercalades, és a dir, no hi ha tanta juxtaposició.


  • Flashback: salts en el temps cap enrere, cap al passat. S'intercala una escena del passat en una del present. S'ha de deixar molt clar quin és el moment present.

  • Flashforward: salts en el temps cap endavant, cap al futur. S'ha de deixar molt clar quin és el temps present.


MUNTATGE SEGONS EL CONTINGUT:

  • Narratiu: forma clàssica del muntatge que explica els fets i les accions cronològicament, bé anant cap endavant o cap enrere, però sempre amb una estructura molt fàcil de seguir, una narració molt fàcil i els salts temporals són fàcils de distingir.

  • Ideològic: utilitza gestos, símbols, emocions, etc., per construir i explicar una història.


  • Conceptual o metafòric: utilitza la imatge o el pla de forma que suggereixi algun missatge extra o algun significat més. És a dir, s'utilitzen metàfores per explicar alguna cosa que no es mostra de manera explícita.


  • Constructiu: combinar dues o més escenes que apareixen seguides perquè mentalment les associem, però no són interpretades de forma independent.




  • Rítmic: poden ser de diferents ritmes:
  1. Picat o analític: successió de molts plans de curta durada que apareixen a un ritme molt ràpid, s'utilitza per crear dinamisme i caos.
  2. Sintètic: successió de pocs plans de llarga durada que succeeixen a un ritme lent i monòton i descriptiu. S'utilitza al final de la pel·lícules o en converses.
  3. In crescendo: són plans molt llargs que cada cop es van fent més curts. Crea tensió o alerta en l'espectador, com si alguna cosa estigués a punt de passar.
  4. Decreixent: són plans molt curts que cada cop es van fent més llargs. Per crear calma, serenitat, com per exemple després d'una guerra.
  • Arrítmic: plans llargs i plans curts alternats on cap dels dos aconsegueixen predominar sobre l'altre. Serveix per crear caos i confusió.


En aquest vídeo podreu trobar exemples de tots els tipus de muntatges cinematogràfics:


MUNTATGE TÈCNIC:

Podem trobar diferents transicions:
  • TALL: és la més comuna, obliga a l'espectador a interpretar una nova imatge. després d'un pla. Es pot utilitzar sense que les escenes tinguin relació, creant inquietud, o tenint relació, que llavors crea sensació de continuïtat.

  • SORTIDA DE CAMP: el personatge en moviment desapareix de l'enquadrament del pla. Un cop fet això es pot fer un tall o una el·lipsi, però s'ha dec mantenir molt bé la ràcor i el salt d'eix.
  • FOSES:
  1. Fosa en negre: és el més antic dels recursos. Consisteix a enfosquir la pantalla per provocar l'apertura/aparició d'una nova escena. S'utilitza per evitar els talls i provocar l'el·lipsi.
  2. Fosa blanca: consisteix a emblanquir la imatge.
  3. Desenfocament: s'utilitzava als anys 40 per introduir flashbacks, el·lipsis, etc. Desenfoquen una imatge o pla i s'enfoca el següent. Normalment de manera gradual.
  4. Encadenada: l'última imatge del pla es va difuminant o diluint mentre és sobreimpressiona la següent.
  • ESCOMBRAMENT: la càmera es mou amb certa velocitat d'un objecte o personatge a un altre.
  • CORTINETES: consisteix a desplaçar la imatge cap a una banda o una altra o cap a dalt o a baix mentre apareix una altra.

En aquest vídeo trobareu exemples del diferents tipus de transicions:






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La història de la fotografia

La història de la fotografia La fotografia neix com a resposta a la inquietud de l'ésser humà de registrar el seu context de la manera més exacte i instantànea possible. Aristòtil va construir la primera càmera obscura  capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge. Consisteix en una caixa hermètica tancada per la qual e s fa passar la llum a través d'un petit forat.  A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant: Va ser utilitzada com a ajuda per al dibuix: En segle XVI un físic napolità, Giovanni Battista Della Porta, va anteposar a l'orifici una lent biconvexa (lupa) i amb ella va obtenir més nitidesa i lluminositat a la imatge. A principis del segle XIX, quan l'any 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport

PRÀCTICA DE CONNOTACIÓ 2018

PRÀCTICA DE CONNOTACIÓ  Amb aquesta pràctica pretenc representar el significat de diverses frases i dits mitjançant imatges: La cusriosidad mató al gato No ho seeeeee (amb veu de peneta) És que no en sé cap! Mejor bueno conocido que bueno por conocer Echar una mano Un somriure no significa l'absència d'un problema sinó la capacitat de ser feliç per sobre d'ell Només sé que no sé res Filar prim Donar un cop d'ull La normalitat està sobrevalorada Prendre el pèl A la tercera va a la vencida Si ser normal és tirar bombes, prefereixo ser un sonat Matar el gusanillo Que Déu ens agafi confessats Anar a dormir amb les gallines Anar tot peix A la ligera Peus de plom A cegues

PRÀCTICA DE LA CÀMERA: DIAFRAGMA, OBTURADOR, ISO

PRÀCTICA DE LA CÀMERA: DIAFRAGMA, OBTURADOR, ISO A continuació us explicaré les diferents parts d'una càmera i els seus elements que afecten a la llum de la fotografia. Aquests són els principals elements de la càmera: Hi ha uns en concret què regulen la llum de la fotografia són els següents: Diafragma: és un dispositiu de les càmeres reflex digitals que es troba dins l'objectiu  format per unes cortinetes amb forma d'iiris que d'obren i es tanquen de manera que regulen la quantitat de llum que entra al sensor i com a efecte secundari la profunditat de camp. Per tant, amb una major obertura del diafragma s'aconsegueix una imatge més lluminosa i en conseqüència, amb menys profunditat de camp. Si l'obertura del diafragma és menor, és captarà una imatge menys lluminosa i amb més profunditat de camp. Obturador: És una dispositiu de les càmeres reflex digitals que regulen el temps d'exposició del sensor. De manera que si el se