FONAMENTS PERCEPTIUS DEL CINEMA

FONAMENTS PERCEPTIUS DEL CINEMA

En primer lloc, la persistència retiniana és el principi bàsic del funcionament del cinema. Es tracta del fenòmen òptic que es produeix quan tot i que veiem imatges fixes, quan les veiem en seqüència, es crea moviment.

A partir de la persistència retiniana van derivar diferents joguines òptiques que permetien fer petites seqüències en moviment, com ara el taumàtrum, el ferraquitoscopi o el zootrop.

La forma primitiva de projectar imatges s'anomena llanterna màgica. Consisteix en fer passar la llum d'una llanterna a través d'una transparència, la qual contè una imatge, i seguidament passa a tarvés d'una lent que la projecta. Quan les trasparències passen ràpid, creen moviment.

Eadweard Muybridge era un fotògraf anglés que no es conformava únicament amb captar allò que l'envoltava sinò que a més a més investigava i experimentava amb la fotografia.

L'any 1872 existia una gran disputa entre els fanàtics de la hípica sobre si els caballs quan corrien es sostenien per un instant a l'aire, o com ells deien volant. 

El caball en moviment és l'experiment que va fer Eadweard Muybridge per resoldre aquesta discusió. Consistia en una secuència de 24 fotografies que va realitzar en aproximadament mig segon, 24 càmares activades per el pas del caball. Aquestes mostraven clarament els moviments d'una euga de carreres (Sally Gardner). Muybridge va pintar els negatius perquè s'apreciés únicament la silueta de la euga, les potes de la qual adaptaven posicions inconcebibles.

Si les imatges es mostraven a una velocitat determinada i repetides de forma consecutiva, es creava la ilusió del moviment o el que avui en dia es coneix com pel·lícules.

 

El kinetoscòpi és considerada la primera màquina de cinema, és el següent pas de la llanterna màgic. Va ser inventat per Thomas Edison a la dècada del 1890. El seu funcionament consistia a veure una seqüència d'imatges llarga de manera individual. Es tractava d'una gran caixa de fusta amb una sèrie de bobines sobre les quals rodaven les pel·lícules en bucle.

A principis del segle XX, els germans Lumière van crear el cinematògraf, l'invent final de tota l'evolució del cinema. Consistia en un instrument que projectava una llarga seqüència d'imatges en moviment cap a fora. Va ser així com l'any 1895 es van filmar les primeres pel·lícules, a base d'imatges documentals sobre treballadors sortint de les fàbriques o les arribades als trens de l'estació.

Tot i això, en les primeres projeccions, no hi havia una història, eren únicament imatges en moviment.