Cultura audiovisual

Lleis de la Gestalt Les lleis de la percepció van ser enunciades pels psicòlegs de la gestalt, (Max Wertheimer, Wolfgang Köhler i Kurt Koffka); els quals en un laboratori de psicologia experimental van observar que el cervell humà organitza les percepcions com a totalitats (Gestalts) d'acord amb certes lleis a les que van denominar "lleis de la percepció". Aquestes lleis enuncien principis generals, presents en cada acte perceptiu, demostrant que el cervell fa la millor organització possible dels elements que percep, i així mateix, expliquen com es configura aquesta "millor organització possible" que és a través de diversos principis als quals van cridar les lleis de la percepció. Llei de la similitud:   Les parts que componen el camp visual s'atreuen mútuament pel seu grau d'igualtat. Les figures tendeixen a agrupar-se quan hi ha certa similitud entre elles. Pot ser per grandària, color, adreça o forma. Llei de la proximitat :   Es tendeixen a crear

Plans i angles en la pel·lícula Titanic Plans:  Gran pla general: En aquest tipus de pla es veu tot el vaixell i el mar. I no es poden contemplar els personatges. Pla general: on es veu als protagonistes clarament, tota la part frontal del vaixell i tot el mar.Aquest pla et permet contemplar els personatges de cos sencer. Pla conjunt:  E ls personatges o els elements visuals aparèixen de cos sencer i interactuen entre sí. Pla sencer:   En aquest pla apareix el cos sencer dels personatges, del cap als peus. Pla mig :   S'enmarquen els personatges des del la cintura fins al cap. Pla mig curt:   S'aprecien els rostres i es veuen clarament els personatges. La seva finalitat és la de capturar sentiments, és una imatge més dramàtica i descriptiva. S'enmarquen els personatges des del cap fins al pit. Pla americà: En aquest cas, els actors s'enquadren aproximadament del cap als genolls. Primer pla:

Color Saturació:   La saturació és la intensitat o grau de puresa de cada color. Els seus valors es mouen des del seu màxim, qualsevol color pur, fins al seu mínim que correspondria a un to de gris. Popularment quan diem que un color és molt viu o intens significa que està molt saturat. Lluminositat: La lluminositat o brillantor és la quantitat de llum emesa o reflectida per un objecte. I en un color seria la seva claredat o foscor. Un color al 100% de saturació tindrà la seva màxima puresa amb un 100% de lluminositat, i amb una lluminositat del 0% serà negre absolut. I per contra, qualsevol color al 0% d'saturació correspondrà a un to concret de gris que es convertirà blanc absolut per un valor del 100% de lluminositat i negre absolut per un valor de lluminositat del 0%. La temperatura de color: La temperatura de color és el mètode usat per quantificar el color de la llum. S'expressa en Kelvins (K), que no en "graus Kelvin". P

La història de la fotografia La fotografia neix com a resposta a la inquietud de l'ésser humà de registrar el seu context de la manera més exacte i instantànea possible. Aristòtil va construir la primera càmera obscura  capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge. Consisteix en una caixa hermètica tancada per la qual e s fa passar la llum a través d'un petit forat.  A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant: Va ser utilitzada com a ajuda per al dibuix: En segle XVI un físic napolità, Giovanni Battista Della Porta, va anteposar a l'orifici una lent biconvexa (lupa) i amb ella va obtenir més nitidesa i lluminositat a la imatge. A principis del segle XIX, quan l'any 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport